L’Associació per a la promoció d’Arts Escèniques Recomana.cat  us dóna claus de 8 espectacles que podeu veure a la 26a edició de La Mostra d’Igualada. Quins són els referents dels artistes? Què volen intentar en aquesta nova producció? Per què us poden interessar més enllà de la trama?

Consulteu les recomanacions de la crítica especialitzada per cada itinerari i durant els 4 dies de la fira:

ITINERARI 1:  Per als petits (3-6 anys)

Contes Amagats (Marcel Gros)

Contes Amagats (Marcel Gros)

El pallasso, bufó i xouman Marcel Gros (Manresa, 1957) és capaç de parodiar els espectacles de Cirque du Soleil i alhora fer de de mim i de tot contrari: jugar com ningú amb les paraules. La seva gran versatilitat i l’experiència de més de 30 anys el fan únic en l’actual panorama escènic. Fundador de la coneguda companyia Teatre Mòbil, des de l’any 1991 actua en solitari i molts dels seus espectacles, com Giralluna (2007), Inventari (2008) o Minuts (2011), han tingut un gran èxit a La Mostra d’Igualada. Creador prolífic, té una extraordinària inventiva i dalt de l’escenari sap treure punta de l’actualitat amb fina ironia i bones ocurrències. Amb una menció d’honor al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (2000), el seu humor amotllat per a petits i grans també ha visitat platós de televisió (TV3 i TVE). Fa equilibris, màgia, juga amb nombrosos objectes i la seva perruca rinxolada, com quasi tot en ell, és sorprenent.

Marcel Barrera

 

Enciclopèdia baixeta de nit (2princesesbarbudes)

Enciclopèdia baixeta de la nit (2princesesbarbudes)

L’any 2008 una trentena de músics i cantants dels Països Catalans s’ajuntaven al projecte Musiquetes per a la Bressola, un disc deliciós que revisita la música popular i tradicional. Helena Casas, que la coneixeu per grups com Pomada, Conxita, o Angelina i els Moderns, i Marc Marcé (músic i tècnic de so) versionaven La Pastoreta. Aquesta és la llavor de 2princesesbarbudes, una troupe que, juntament amb el gripau barbamec, ja porta dos espectacles amb els seus corresponents discs. Instruments de joguina, posada en escena artesanal i de petit format, veu càlida i cançons que encanten a públic de totes les edats. Per a la direcció d’escena compten amb la complicitat de Jordi Farrés (Farrés Brothers), tant a Cançons i rimetes (2012) com a L’enciclopèdia baixeta de la nit (2014). Aquest darrer disc és ideal per relaxar-se després de sopar i poder somniar i descansar com un nen. Per cert, també hi ha versió en èuscar: Gaueko Entziklopedia Koxkorra.

Teresa Ferré

ITINERARI 2: Per als no tan petits (6-12 anys)

La butxaca del pantaló és un telèfon (La butxaca del pantaló és un telèfon)

La butxaca del pantaló és un telèfon (La butxaca del pantaló és un telèfon)

Anna Llopart no només compta amb una sòlida trajectòria en les arts escèniques col·laborant als espectacles de Carles Santos o a les ajudanties de grans produccions operístiques al Liceu, és també especialista en apropar el llenguatge musical, òpera inclosa, al públic familiar a través d’un teatre ple de ritme i barrejant música de tots els estils. Els seus darrers treballs inclouen entre d’altres la direcció de Zoomwatts, conte musical per a emocionautes (2012), estrenat al Temporada Alta, o El vestit nou de l’emperador (2008), amb música d’Ignasi Terraza, tot un èxit de públic al Teatre Nacional de Catalunya que fins i tot va merèixer una reposició. Gairebé sense diferenciar entre llenguatge teatral i musical, Llopart col·labora sovint a la programació del Petit Liceu amb títols com Così FUN tutte, una versió lliure de l’òpera de Mozart pensada per al públic jove, o L’orquestra dels animals, amb la participació a escena d’alumnes de secundària.

Christian Machío

 

Pinocchio (Companyia de comediants La Baldufa)

Pinocchio (Companyia de comediants La Baldufa)

S’han fet forces adaptacions de l’immortal conte de Collodi. No és fàcil aportar elements nous que sorprenguin. La Baldufa ho aconsegueix amb aquest Pinocchio, figlio di Gepetto, que ha guanyat merescudament aquest mes de febrer, els premis al millor espectacle i a la millor direcció a Feten-2015-Gijón (la fira d’espectacles per a nois i noies més important de l’estat espanyol, seguida en viu per més de 400 programadors). Unint talents els tres “baldufos” (Enric Blasi, Emiliano Pardo i Carles Pijuan, magnífica la seva concepció escenogràfica) i en Jokin Oregui (director-fundador de la Cia. Marie de Jongh, dels qui hem pogut gaudir a Catalunya els seus espectacles, Per què plores Marie? i Estimada filla), han aconseguit un espectacle, pur teatre, de gran enginy, bellesa i emoció, seguint fidelment el text de la primera part del llibre de Collodi. Hi ha moments antològics, com la seqüència en que Pinotxo va al teatre i veiem la representació a traves dels espectadors. Al llarg de l’espectacle, enfocat com un joc teatral a la vista del públic, s’utilitza bàsicament fusta i paper. Destacar també la música d’Òscar Roig, que beu encertadament de la font de Nino Rota, el gran compositor italià.

Ferran Baile

ITINERARI 3: Per als joves (12-16 anys)

BR2 (Brodas Bros)

BR2 (Brodas Bros)

Un dels números de Lluc i Pol Fruitós a Concierto concepto és convertir-se en uns robots. En realitat, només es posen una mena de protecció a la cara platejada i es mouen com uns autòmates. Amb una veu passada per un sintetitzador es transformen en uns robots domèstic (se’n cuiden de la neteja de la llar), en període de proves. Brodas és una companyia que fa molts anys que es mouen pels escenaris, tot i la joventut dels seus components. De fet, han entès que el hip hop que a ells tant els apassiona s’ha de saber administrar per no cansar l’audiència. Perquè el seu públic aspira a ser més ampli que els altres ballarins de hip hop. Així, hi ha la possibilitat de gaudir de bones coreografies amb la tranquil·litat de no cansar ningú. Aquest BR2, que inaugura La Mostra, compta també amb la participació de les germanes Berta i Clara Pons. A la música i el ball (alternant la varietat de moviments del hip hop) se li suma un vestuari lluminós que donarà sorpreses i una dramatúrgia entre els robots i el jove que els procura reparar, posant oli a les articulacions. Transmeten bon rotllo en majúscules.

Jordi Bordes

 

3, 2, 1…zero! Contra la violència de gènere (La Jarra Azul)

3, 2, 1...zero! Contra la violècia de gènere (La Jarra Azul)

La Jarra Azul fa un teatre que va directe a l’emoció. En aquesta ocasió, signen un teatre militant, amb un cert aire de teatre de l’oprimit. Disseccionen el maltractador i les maltractades. Elles, a voltes, s’hi revolten. Donen armes a les possibles víctimes que té por d’enfrontar-se o de deixar un company que es creu amb el dret de dominar-la. La seva voluntat de portar a escena accions dures, que habitualment queden amagades en estadístiques fredes l’emparenta amb companyies com La Virgueria (El pes del plom, Arbres, 180º de Cel…). La Jarra azul està formada per una colla d’actors joves que completen la contundència del text amb certs tints còmics per confondre el públic fins a què adonar-se que aquell personatge empàtic té una part molt fosca, de la que tothom en voldria fugir. També expressen a través del ball, de la música. Tot ressona sense filtres que l’apaivaguin, tal i com és, com ho viu en la intimitat la persona maltractada. La Jarra Azul, sempre conscient a donar veus als dèbils, adverteix que no n’hi ha prou en no ser agressiu; cal una responsabilitat social que no toleri cap bri de masclisme, la llavor d’una violència que pot ser mortal.

Jordi Bordes

ITINERARI 4: Per a tothom

Taula per 2 (cia coLABse)

Taula per 2 (cia coLABse)

Sergi Estebanell és un clown inquiet que, a més, sap arrossegar artistes i creadors a noves propostes. Per exemple, Adrian Schvarzstein ha compartit múltiples aventures amb Estebanell (des d’uns tallers a Escena Poblenou que donarien pas al Kamchatka, que encara ara roda fins al Call me, Maria a cavall del circ i el clown, estrenat al Grec del 2011). coLABse és una companyia que, fins ara ha fet intervencions efímeres. Ara amb Taula per 2 juguen en un camp sucós: el de l’estrès d’un restaurant a punt d’inaugurar i la peripècia al mig del carrer. La companyia Ponten Pie, a Tàrrega el 2009, es va posar en marxa amb Copacabana, un altre muntatge amb un restaurant aquest cop, a punt de tancar, que reben, de sobte , uns 50 comensals i que no tenen què oferir-los-hi. Aquest Taula per 2 és una intervenció al carrer on els adults, però també la canalla, seran testimonis i potser personatges involucrats en una trama de patacada, divertida, que arrela en la tradició catalana d’actuar frec a frec amb el públic mantenint la veritat d’uns personatges estrambòtics (La Cubana seria un referent inequívoc).

Jordi Bordes

 

Traps (Efímer)

Traps (Efímer)

Els membres de la companyia Efímer han mamat fira Tàrrega des que van néixer. Són fills del festival perquè són fills del municipi que s’han anat amarant del gust per explicar, insinuar, construir ambients, quan encara deurien anar amb bolquers. Al 2009, van construir un drac de quatre metres articulat, Lo monstre, que el van alliberar al bosc de Sant Eloi i va causar sensació. Ara, aquesta bèstia ha procreat. Traps mostra una parella de dinosaures amb la seva criatura. El van estrenar a la Fira de titelles de Lleida, el mes de maig. Tenen un punt ambivalent: són dolços perquè estan fets de pedaços de roba de colors i uns ulls rodons i amables però alhora la seva dimensió i el so d’ultratomba amb què van acompanyats genera una certa inquietud. Ara, són juganers i molt més mòbils que aquell Monstre monumental. Una proposta, un punt lúdica, per a canalla (preferentment pujats a les espatlles dels pares, per si hi ha un punt d’ensurt imprevisible).

Jordi Bordes