Llegiu les 6 crítiques guanyadores del IV Concurs de crítica teatral en les categories infantil (primària) i juvenil (secundària i batxillerat) organitzat per La Mostra d’Igualada i Recomana, Associació per a la promoció de les arts escèniques i patrocinat per les llibreries Abacus Cooperativa, Cal Rabell i Llegim…? Llibreria.

+info: notícia, àlbum de fotos

Categoria Infantil

1r Premi: Laura Batalla i Vilà (12 anys)

Crítica de ‘La nena dels pardals’ (Teatre al detall i La Tresca i la Verdesca)

Teatre Mercantil. Dissabte 14 d’abil, 11:30h

La nena dels pardals

‘La nena dels pardals’ és un espectacle de la companyia Teatre al detall. Es va representar el dissabte 14 d’abril a les 11:30h al Teatre Mercantil.
El director és el Joan Maria Segura Bernadas.

Aquest espectacle està inspirat en un conte basat en un fet històric. A l’escenari només hi havia dos actors: la Txell Botey i el Xavi Idàñez i els tres músics de la Tresca i la Verdesca que tocaven en directe.

Vet-ho aquí el Gran Timoner va ordenar fer fora a tots els pardals de la Xina perquè es menjaven el gra, una nena, la Ming Li, decideix portar-li la contrària i fer el què el seu avi hauria fet “no escoltis a qui faci més soroll, escolta a qui tu vulguis sentir”.

Amb l’ajuda del seu amic Tsiao Long aconsegueixen salvar set pardals.
La il·luminació variava molt d’intensitat.

Els dos actors interpretaven tots els personatges: Ming Li, Gran Timoner, Tsiao Long, pare de la Ming Li i els secretaris que escrivien els expedients de les persones que havien mort a causa de patir gana per culpa de les plagues d’insectes, ja que al no haver-hi ocells, els insectes es van multiplicar. Després de cada escena sortien escrivint amb màquina d’escriure com si s’inventessin ells la història de la Ming Li, encara que no sigui així, he pensat que potser ho feien perquè els nens petits no sabessin la catàstrofe real…

Els pardals eren de paper o sortien dibuixos animats projectats al final de l’escenari.

Aquesta obra m’ha encantat i m’ha fet emocionar.
La recomano a tothom.

L’any passat va guanyar el premi de la crítica al Millor espectacle per a públic familiar i aquest any el CD també n’ha guanyat un: el premi Enderrock de la crítica al Millor disc per a públic familiar.

 

2n Premi: Marc Cózar i Cubí (11 anys)

Crítica de ‘Amour’ (Marie de Jongh)

Teatre Municipal l’Ateneu. Dissabte 14 d’abril, 22h

Amour: Una obra divertida

És una obra que no té text, que els actors no parlen, sinó que s’expressen amb els gestos.
Hi ha dos actors i dues actrius que porten unes màscares. A dalt de l’escenari hi ha uns ferros que representen la casa.
A l’obra hi ha dos moments, un que són petits, i l’altre que són vells.
L’obra parla de l’amor a les diferents edats.

Dues nenes juguen a enamorats, i els nens juguen amb un patinet. Mentre les dues nenes pinten la “casa” els nens juguen sols. De sobte les dues nenes s’enfaden i divideixen la casa en dues parts. Quan són velles es retroben i tornen a sentir l’amor que havien sentit quan eren joves.

A mi m’ha agradat molt perquè es nota que s’ho havien preparat molt i també perquè les màscares eren molt divertides. Hi havia moltes escenes còmiques. Com per exemple quan una de les actrius cau dins d’un vàter. I també hi ha escenes d’amor que emocionen.

 

3r Premi: Quim Pelfort i Borrega (11 anys)

Crítica de ‘Diario di un brutto anatroccolo’ (Factory Compagnia Transadriatica)

Teatre Municipal l’Ateneu. Dijous 12 d’abril, 21h

Un espectacle impressionant

L’espectacle ‘Diario di un brutto anatroccolo’ va ser la inauguració d’una gran Mostra. Es va fer el dijous 12 d’abril a les 21:00 hores. La Companyia era Factory Compagnia Transadriatica d’Itàlia i el director va ser Tonio de Nitto.

L’espectacle era el clàssic conte de l’aneguet lleig de Christian Andersen. El teatre combinava ball, interpretació i mímica. Un espectacle format per 4 grans actors, que van demostrar el seu talent dalt de l’escenari.

La il·luminació va ser la correcta; en els moments on molestaven l’aneguet lleig hi havia un fons blau i en els moments de decepció, era un color fosc. Tot i així la il·luminació era forta i podia fer mal als ulls. No hi havia escenografia, però el vestuari estava molt treballat i era molt divertit. La música va ser molt dramàtica i molt expressiva.

Personalment aquest teatre m’ha encantat, m’ha fet saltar les llàgrimes quan feien patir l’aneguet i m’he posat a riure en els moments on l’aneguet feia tonteries. L’espectacle em transmetia emocions. Val a dir que vaig trobar a faltar un final i em vaig quedar amb més ganes d’espectacle.

 

Categoria Juvenil

1r Premi: Albert Panisello i Figueras (14 anys)

Crítica de ‘Bombers’ (Mise en Lumière/Barna-Bé)

L’Escorxador (Sala Gran). Divendres 13 d’abril, 15:15h

Darrere un mirall negre de flames

Qui són els herois que salven edificis sencers per voluntat pròpia? Qui són els valents que s’endinsen en les flames per a salvar vides? Qui dubtaria de la paraula d’un bomber?

‘Bombers’, obra de Jordi Vilà, ens planteja el crim comès per un d’aquests agosarats homes, prenent com a víctima a una jove mentalment limitada amb ganes de ser estimada. Serà la justícia realment justa?

L’obra comença sent vista des dels ulls de la noia que, a pesar d’entrar en raó en ocasions sobtades, ho veu com una història d’amor real. Però passant als diàlegs es descobreix el vel que tapa la veritat, convertint-se així en una  obra lúgubre, fosca i, en moltes ocasions, desagradable (no pas dient que l’obra sigui dolenta).

‘Bombers’ segueix un dualisme constant durant el seu fil argumentatiu, manifestat en el punt de vista de la noia i en la realitat. La jove, constantment enganyant-se i sent enganyada, és conduïda per una muntanya russa en la que els seus pensaments són manipulats pel bomber. Aquest farà el que sigui perquè la realitat no surti a la llum.

L’obra passa durant els moments posteriors al judici en el qual es decidirà la llibertat del bomber, fet que li aporta una certa tensió de la que he gaudit molt. La desesperació es pot veure reflectida en la cara del culpable, tant, que en ocasions m’ha fet sentir pena. Per altra banda es poden veure diverses emocions de l’actriu: incredulitat, felicitat, odi…

M’ha agradat el fet que l’obra sigui, en gran part, un diàleg entre dues persones. Simplement, crec que al ser només dos personatges ens ajuda a entendre’ls més. I què he de dir del treball realitzar pels actors? Una actuació genial des de primera fins a última fila. També he disfrutat molt amb l’argument, i m’ha agradat molt el personatge d’ella i el seu disseny. Ajuda a que tinguis més ganes de conèixer el final i la resolució dels fets. Per la part negativa, diré que la primera part pot resultar una mica pesada.

El que més m’ha sorprès de l’obra ha passat després de sortir del teatre. Me n’he adonat que el bomber no només juga amb la ment de la jove, sinó que també ho fa amb la nostra. En ocasions, el personatge m’ha fet pensar fora de la raó.

Podria desmuntar més l’obra, però no us vull destapar tot el que he vist. La recomano molt a la gent que gaudeix d’arguments lents. Bàsicament, m’ha encantat.

 

2n Premi: Carla Güell i Martí (13 anys)

Crítica de ‘Amour’ (Marie de Jongh)

Teatre Municipal l’Ateneu. Dissabte 14 d’abril, 22h

Marie de Jongh, teatre adult per nens

Dissabte 14 d’abril a les 22.00h, a l’Ateneu d’Igualada, vaig tenir la sort de veure ‘Amour’, dirigida per Jokin Oregi i de la companyia basca Marie de Jongh. Us diré com va acabar; amb el públic aplaudint emocionat, i fins i tot gent amb llàgrimes als ulls. No sé si els espectadors sabien exactament el que anaven a veure, jo no. De fet, haig de confessar que quan vaig veure que era teatre de màscares, d’entrada em va fer mandra, però de seguida em vaig deixar portar i seduir per la posada en escena. Vaig quedar impressionada del fet que poguessin explicar una història d’amor tan profunda i emocionar-nos d’aquella manera sense text i sense les expressions de la cara, només amb el cos. I com ho fan per explicar-nos així aquesta història? Doncs amb la precisió artística que els caracteritza, com l’engranatge d’un rellotge, on totes les peces són importants, on tots els elements sumen i no hi ha res que sobri. La il·luminació, tant neta i elegant, el vestuari, que proporcionava la informació necessària sense entrar en etiquetes, la música de Pascal Gaigne, que acompanya en tot moment les escenes i reforça l’emoció, i l’escenografia, que des de fora sembla tan senzilla però des de dins et dóna molts recursos i on hi pots dibuixar la casa de la teva vida. Gràcies a tots aquests elements, de la mateixa manera que amb ‘Pinocchio’ de La Baldufa, Jokin Oregi juga amb tots els recursos que té a l’abast d’una manera que admiro.

Aquesta obra ens demostra que, encara que no hi hagi text, hi ha d’haver una dramatúrgia molt ben pensada.

I de què ens parlen? Doncs crec que de les diferents maneres d’estimar i de la llibertat d’estimar a qui vulguis, sense prejudicis.

A més, aquest és un espectacle que agrada i emociona a petits i grans, perquè, tal com es defineix la companyia, és “Teatre infantil per adults i teatre adult per a nens”. I ja per acabar, penso que aquesta és una proposta arriscada i valenta, de les que val la pena veure en família, perquè no subestima el públic infantil sinó que es dirigeix a nosaltres d’una manera honesta i alhora amb delicadesa i respecte.

 

3r Premi: Elisabet Solé i Marimón (15 anys)

Crítica de ‘Bombers’ (Mise en Lumière/Barna-Bé)

L’Escorxador (Sala Gran). Dissabte 14 d’abril, 20h

Un ‘no’ és ‘no’

‘Bombers’ és una obra teatral senzilla, amb dos actors i una història commovedora. La història ens parla sobre una persona mentalment limitada, o això és el que diuen. Ella es construeix tota sola una història d’amor amb un bomber que no és certa. Ell, com que mai no rep un ‘no’ per part de la noia, es diverteix amb ella i viuen una aventura sexual, fins al punt que decideix oferir la noia als seus companys. Ella no entén el que passa al seu voltant i que ha estat utilitzada com a objecte sexual. Però, en un judici, quina paraula valdrà més, la de un bomber o la d’una noia mentalment limitada?

Tota la història és interpretada per en Salvador Miralles, qui fa de bomber, i la Mariantònia Salas, que interpreta la noia. Els dos van fer una gran interpretació, amb uns personatges difícils d’interpretar i amb molts sentiments a transmetre. L’autor Jean-Benoît Patricot i el director Jordi Vilà segur que tenien el mateix objectiu; donar un missatge de reflexió i empatia cap als altres.

El decorat és senzill, amb unes cortines de fons i una estructura de fusta que serveix com a suport visual per als dos actors, en moments on els podem veure junts o per separat. El lloc de l’Escorxador és un espai ideal per representar-hi el teatre ja que és un lloc molt acollidor, íntim i proper al públic.

‘Bombers’ és una obra molt potent, que descriu totalment una realitat que a vegades no sabem veure o no volem veure. Ens deixa veure com se sent una persona amb una discapacitat mental i com pot arribar a ser tractada davant d’una societat que sovint arriba a ser molt dura i egoista.

Aquesta obra teatral ha sigut sens dubte la millor que he vist en La Mostra i m’atreviria a dir que ha sigut la millor de totes les que he vist darrerament. M’ha agradat la interpretació dels actors i la història representada, un tema original del que no se’n parla gaire. M’ha fet reflexionar, al igual que el públic que hi havia a la sala, i et fa plantejar situacions de la vida que esperes no haver de viure mai.